EL RELLEU DE LA CREACIÓ: LA CAIGUDA
Introducció
El claustre gòtic de Santes Creus, s'inicià l’any 1313 i ocupà l’espai d’un altre claustre més antic del qual encara se'n conserven restes. L’escultura és d’una gran bellesa i en el conjunt claustral hi distingim, com a mínim, tres estils. Un d’imatges de gran format que omplen tot el capitell o n’abasten dos, atribuïbles a l’artista britànic, Reinard des Fonoll, que ens deixà el seu retrat en un capitell enfront del parlador, sostenint la maceta i el cisell. Un altre que correspon a la fauna fabulosa, amb talles de més d’una figura en composicions que requereixen el complement de fullatges i el seu autor podria haver-se esculpit en la testa del pilar immediat, mirant al jardí. L’últim, més arrelat a la tradició romànica i disposat a mostrar escenes, amb al·lusions paisatgístiques, en relleus més baixos, autor del cicle del Gènesi i que també s’identificà al fris del cantó tocant a la porta dels conversos.
En el pilar de l’angle sud-occidental, localitzem el relleu de la Creació o del Gènesi. El programa s’inicia a l’interior del pilar amb la representació de: La creació d’Adam, la d’Eva, la presentació d’Eva a Adam, l’advertiment de Déu, la caiguda, la reprovació de Déu i la condemna al pecat . El fons és completament llis i l’emmarcament amb arquitectures és inexistent, però en la reprovació hi figura, epigrafiada, la llegenda: Adam ubi est? Respondit Adam. Domine audivi vocem tuam.
Descripció
L’escena de la caiguda és composta pels nostres primers pares i dos frondoses arbres.
Adam nu, en posició frontal, barbat i amb llargs cabells es cobreix el sexe amb una gran fulla que sosté amb la mà esquerra, mentre l’altra la col·loca al coll en actitud d’expel·lir la poma. Segueix un arbre amb fruits, d'un llarg tronc i decantat vers la dreta en aguantar el pes d’Adam que si recolza.
Eva, flanquejada per dos arbres, va nua, amb llargs cabells i mentre que amb la mà dreta es tapa el sexe, per mitjà d’una gran fulla, mentre amb l’altra sosté la poma, objecte del pecat, que mossega i que prèviament ha ofert al seu company. El seu cos mostra una posició lateral, amb les cames doblegades, mentre que la del cap és frontal a fi d’oferir una visió més clara del blasme.
El darrer arbre, amb grans fulles i fruits, resta decantat vers l’esquerre a fi de fer més visible la gran serp enroscada, en forma helicoïdal, en el tronc. Mentre que la cua s’arrossega pel terra, el cap surt, per darrera de l’arbre, fins quasi tocar a Eva, just a l'alçaria de la seva espatlla.
Cal remarcar com s'ha aprofitat l’angle amb intenció significativa, per al contingut de l’episodi, situant-hi l’arbre darrera el qual s’amaguen Adam i Eva, mentre Déu resta a l’altre costat.
El relleu, es pot relacionar amb el fris del claustre del pilar sud-occidental de la catedral de Girona i amb el capitell de Sant Cugat del Vallès, tot i que en ambdós hi manca la creació d’Adam.
Iconografia
Eva allargà la mà vers el fruit i agafant-lo de la boca de la serp, l’oferí, per la seva desgràcia, a Adam. D’aquesta manera el primers pares caigueren en el pecat i foren condemnats al treball. El mitjà, doncs, que concretà la temptació va ser el fruit.
El personatge masculí ens mostra, mitjançant els seus gestos de penediment, la mà a la gola, i de pudor, tapant-se el sexe, els sentiments originats per la falta comesa. Pel contrari, la figura femenina representada amb els cabells llargs i descoberts es pot associar al pecat de la luxúria, que tot hi presentar el gest de vergonya, en ocultar el sexe, continua menjant el fruit prohibit sota l’astuta mirada de la serp.
El primer arbre, en el sentit més ampli, podem interpretar-lo com la vida del cosmos, el creixement, la generació i regeneració, com la vida inesgotable d’immortalitat ''vida sense mort''. Però abandona aquest sentit en la segona representació on la serp, com a símbol de saviesa i malignitat activa, ha sorgit de l’abisme per exercir la seducció de la força per la matèria, constituint la manifestació concreta dels resultats de la involució, i de la persistència de l'inferior en lo superior.
Maria Joana Virgili i Gasol i Josep Serra Valls
Tarragona 25 de setembre de 1999
Introducció
El claustre gòtic de Santes Creus, s'inicià l’any 1313 i ocupà l’espai d’un altre claustre més antic del qual encara se'n conserven restes. L’escultura és d’una gran bellesa i en el conjunt claustral hi distingim, com a mínim, tres estils. Un d’imatges de gran format que omplen tot el capitell o n’abasten dos, atribuïbles a l’artista britànic, Reinard des Fonoll, que ens deixà el seu retrat en un capitell enfront del parlador, sostenint la maceta i el cisell. Un altre que correspon a la fauna fabulosa, amb talles de més d’una figura en composicions que requereixen el complement de fullatges i el seu autor podria haver-se esculpit en la testa del pilar immediat, mirant al jardí. L’últim, més arrelat a la tradició romànica i disposat a mostrar escenes, amb al·lusions paisatgístiques, en relleus més baixos, autor del cicle del Gènesi i que també s’identificà al fris del cantó tocant a la porta dels conversos.
En el pilar de l’angle sud-occidental, localitzem el relleu de la Creació o del Gènesi. El programa s’inicia a l’interior del pilar amb la representació de: La creació d’Adam, la d’Eva, la presentació d’Eva a Adam, l’advertiment de Déu, la caiguda, la reprovació de Déu i la condemna al pecat . El fons és completament llis i l’emmarcament amb arquitectures és inexistent, però en la reprovació hi figura, epigrafiada, la llegenda: Adam ubi est? Respondit Adam. Domine audivi vocem tuam.
Descripció
L’escena de la caiguda és composta pels nostres primers pares i dos frondoses arbres.
Adam nu, en posició frontal, barbat i amb llargs cabells es cobreix el sexe amb una gran fulla que sosté amb la mà esquerra, mentre l’altra la col·loca al coll en actitud d’expel·lir la poma. Segueix un arbre amb fruits, d'un llarg tronc i decantat vers la dreta en aguantar el pes d’Adam que si recolza.
Eva, flanquejada per dos arbres, va nua, amb llargs cabells i mentre que amb la mà dreta es tapa el sexe, per mitjà d’una gran fulla, mentre amb l’altra sosté la poma, objecte del pecat, que mossega i que prèviament ha ofert al seu company. El seu cos mostra una posició lateral, amb les cames doblegades, mentre que la del cap és frontal a fi d’oferir una visió més clara del blasme.
El darrer arbre, amb grans fulles i fruits, resta decantat vers l’esquerre a fi de fer més visible la gran serp enroscada, en forma helicoïdal, en el tronc. Mentre que la cua s’arrossega pel terra, el cap surt, per darrera de l’arbre, fins quasi tocar a Eva, just a l'alçaria de la seva espatlla.
Cal remarcar com s'ha aprofitat l’angle amb intenció significativa, per al contingut de l’episodi, situant-hi l’arbre darrera el qual s’amaguen Adam i Eva, mentre Déu resta a l’altre costat.
El relleu, es pot relacionar amb el fris del claustre del pilar sud-occidental de la catedral de Girona i amb el capitell de Sant Cugat del Vallès, tot i que en ambdós hi manca la creació d’Adam.
Iconografia
Eva allargà la mà vers el fruit i agafant-lo de la boca de la serp, l’oferí, per la seva desgràcia, a Adam. D’aquesta manera el primers pares caigueren en el pecat i foren condemnats al treball. El mitjà, doncs, que concretà la temptació va ser el fruit.
El personatge masculí ens mostra, mitjançant els seus gestos de penediment, la mà a la gola, i de pudor, tapant-se el sexe, els sentiments originats per la falta comesa. Pel contrari, la figura femenina representada amb els cabells llargs i descoberts es pot associar al pecat de la luxúria, que tot hi presentar el gest de vergonya, en ocultar el sexe, continua menjant el fruit prohibit sota l’astuta mirada de la serp.
El primer arbre, en el sentit més ampli, podem interpretar-lo com la vida del cosmos, el creixement, la generació i regeneració, com la vida inesgotable d’immortalitat ''vida sense mort''. Però abandona aquest sentit en la segona representació on la serp, com a símbol de saviesa i malignitat activa, ha sorgit de l’abisme per exercir la seducció de la força per la matèria, constituint la manifestació concreta dels resultats de la involució, i de la persistència de l'inferior en lo superior.
Maria Joana Virgili i Gasol i Josep Serra Valls
Tarragona 25 de setembre de 1999
No hay comentarios:
Publicar un comentario